Memòria tècnica de disseny d'instal·lacions especials

Els requisits específics depenen del tipus d’instal·lació i de les seves característiques. Hi ha, però, un procediment que és comú per a totes les instal·lacions.

La figura mostra de manera sintètica quins són els passos que cal seguir per obtenir l’autorització administrativa per a la posada en funcionament d’una instal·lació elèctrica.

En primer lloc, un cop enllestida l’execució de l’obra, l’instal·lador ha de dur a terme les verificacions necessàries per assegurar que es compleixen totes les característiques de la instal·lació segons les prescripcions que estableix el Reglament, com també les condicions d’ús redactades en les especificacions pròpies del servei.

La instal·lació muntada i verificada, ha de passar posteriorment la inspecció inicial que du a terme un organisme de control associat a l’Administració. La intenció d’aquesta inspecció és comprovar que la verificació anterior de l’instal·lador o el tècnic autoritzats s’ha fet d’acord amb la normativa vigent i compleix tots els requisits establerts. L’exigència d’aquesta inspecció només és d’aplicació en determinades instal·lacions, segons es regula en l’apartat 4.1 de la instrucció ITC-BT-5.

Amb l’aprovació de l’inspector, l’instal·lador ha d’emetre un certificat d’instal·lació, que és el document acreditatiu d’haver seguit tots els passos anteriors, i aportar una sèrie de dades tècniques relatives a la instal·lació.

Finalment, cal registrar el certificat d’instal·lació davant de l’òrgan competent de la comunitat autònoma, en el cas de Catalunya el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat, juntament amb un annex en el qual s’hi inclou informació d’interès per a l’usuari i la documentació tècnica corresponent.

En el cas concret de les instal·lacions elèctriques especials, les verificacions a efectuar han de complir amb les prescripcions que s’especifiquen en les instruccions tècniques d’aplicació, i en conseqüència els processos de verificació i inspecció inicial n’han de garantir el compliment.

Segons la norma UNE 20460-6-61, que regula les verificacions que cal efectuar en les instal·lacions elèctriques, qualsevol instal·lació elèctrica ha de ser verificada durant el muntatge i/o un cop finalitzat, sempre que sigui raonablement practicable, per una persona qualificada competent en la matèria. I, a la conclusió de la verificació, s’ha d’emetre un informe.

També segons la norma UNE 20460-6-61, els aspectes d’una instal·lació que s’han de verificar, en la mesura que siguin aplicables, són els següents:

• Mètodes de protecció contra els xocs elèctrics
• Presència de tallafocs i altres precaucions contra la propagació del foc
• Selecció dels conductors en funció de la capacitat de transport de l’energia elèctrica i la caiguda de tensió
• Tria i muntatge dels elements de protecció i supervisió
• Presència i ubicació correcta dels elements de seccionament
• Selecció de les mesures de protecció dels equips i la instal·lació contra les influències atmosfèriques externes
• Identificació dels conductors neutre i de protecció
• Accessibilitat quant a la comoditat en les maniobres
• Presència de diagrames, advertències i qualsevol mena d’informació necessària
• Adequació de les connexions dels conductors
• Identificació dels circuits, de les connexions, dels dispositius de protecció, etc.

El sentit de les inspeccions inicials és obtenir de l’Administració la garantia que en entrar en servei les instal·lacions elèctriques no representen cap risc. Atès que fer una inspecció inicial a totes les instal·lacions que es registren seria impossible pel cost elevat que tindria, el Reglament en determina un conjunt que, per les seves característiques d’ús i/o per la potència que consumeixen, representen un risc elevat respecte la resta.

Segons aquest criteri, han de ser objecte d’inspecció inicial, un cop executades i abans de ser documentades davant l’òrgan competent de l’Administració, les instal·lacions compreses en les instal·lacions elèctriques especials que detalla la taula.

Observeu que el factor determinant a l’hora d’escollir quines instal·lacions especials han de ser objecte de la inspecció inicial és la potència consumida, perquè aquest és l’element que incrementa més notablement l’efecte nociu dels riscos elèctrics propis de cada servei.

Les competències en matèria d’instal·lacions elèctriques en baixa tensió s’han transferit a les administracions autonòmiques.

La Generalitat de Catalunya és l’organisme competent que té les responsabilitats assignades en matèria d’energia elèctrica al territori corresponent a la comunitat autònoma catalana i ha d’executar les seves competències per mitjà de diferents departaments de la seva organització o per mitjà d’entitats reconegudes.

Les entitats d’inspecció i control (EIC) són els organismes concessionaris de les administracions autonòmiques acreditats per a la inspecció periòdica d’instal·lacions de baixa tensió. En l’àmbit català les entitats d’inspecció i control reconegudes pel Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat són les següents:

• ICICT, SA
• ECA, SA (entitat col·laboradora de l’Administració)

L’organisme competent per tramitar la instal·lació elèctrica en baixa tensió és l’Oficina de Gestió Empresarial (OGE) de la Direcció General d’Energia i Mines del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, la qual s’encarrega de tramitar i aprovar la posada en servei d’instal·lacions elèctriques un cop executades.

Totes dues documentacions han de ser redactades, i han de ser signades, per un tècnic titulat acreditat que hagi estat reconegut per l’òrgan competent de l’Administració per a fer aquestes tasques.

La titulació tècnica de grau mitjà en instal·lacions elèctriques i automàtiques acredita els coneixements necessaris per a la redacció d’una memòria tècnica de disseny (MTD) però no és suficient per a la redacció de projectes. Per tant, aquí ens centrarem en la modalitat d’MTD com a documentació a elaborar en les instal·lacions elèctriques.

L’apartat 3 de la ITC-BT-04 detalla quines són les característiques de les instal·lacions que requereixen un projecte per tramitar-les.

La taula mostra quines d’entre les instal·lacions elèctriques especials necessiten un projecte per a la seva tramitació.

Per a la resta d’instal·lacions especials no indicades en la taula i estudiades en el mòdul cal fer una MTD a efectes de la seva tramitació i aprovació posterior.

L’MTD està formada per diversos impresos que cal emplenar adequadament amb la informació tècnica corresponent segons les característiques de la instal·lació.

L’instal·lador autoritzat o el tècnic competent encarregat d’emplenar els impresos és el responsable en última instància de la veracitat de la informació que contenen.

L’MTD ha d’incloure la informació següent, distribuïda en dos grups segons la finalitat:

• Dades amb finalitats administratives:
  • Les dades referents al propietari de la instal·lació.
  • La identificació de la persona que signa la memòria, és a dir, de l’instal·lador autoritzat o del tècnic competent, i la justificació de la seva competència, segons ho estableix l’apartat 4.2 de la ITC-BT-03.
  • Les dades sobre l’emplaçament de la instal·lació.
  • L’ús que està previst fer de la instal·lació.
• Dades amb finalitats tècniques:
  • La relació nominal de tots els receptors que s’instal·laran.
  • Els càlculs justificatius.
  • Una breu memòria descriptiva en la qual es descrigui l’evolució de la instal·lació i totes les possibles incidències.
  • Un esquema unifilar de la instal·lació.
  • Les característiques dels dispositius de tall i protecció adoptats.
  • Els punts d’utilització.
  • La secció que tenen els conductors.

La Direcció General d’Energia i Mines del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, com a organisme competent en matèria d’instal·lacions elèctriques de baixa tensió, per mitjà de la seva Oficina de Gestió Empresarial, disposa d’uns impresos que serveixen com a base per a la tramitació dels expedients d’una instal·lació elèctrica. En aquests impresos obligatoris han d’aparèixer les dades necessàries que l’MTD ha d’incloure.

Els impresos, la majoria accessibles per mitjà de la pàgina web del Departament, són els següents:

• Imprès instància. Model ELEC-1
• Certificat d’instal·lació elèctrica de baixa tensió
• Memòria tècnica: esquema unifilar. Model ELEC-2
• Memòria tècnica: memòria tècnica. Model ELEC-3
• Reglaments de seguretat. Model ELEC-5
• Manual d’usuari

El primer imprès que analitzarem és l’anomenat model d’instància. Tal com sabeu, la memòria tècnica de disseny (MTD) ha d’incloure les dades tant de l’instal·lador com del propietari o el titular de la instal·lació. Com en qualsevol altre tràmit de l’Administració, es tracta de presentar qui és l’emissor de la informació i informar sobre quina és la finalitat de la tramitació a l’organisme que la rep.

Les dades que cal incloure en el model ELEC1 s’organitzen segons la modalitat de la informació que cal adjuntar. En la figura trobareu un exemple del document que es pot descarregar des de l’Oficina de Gestió Empresarial, i que és el document que us ha de servir de model.

El titular. Aquí cal incloure les dades de la persona física o jurídica que és propietària o titular de la instal·lació, i és la que presenta la documentació corresponent davant l’Administració per posar en funcionament els tràmits corresponents. De les dades corresponents al titular de la instal·lació cal aportar el nom i els cognoms, el DNI o NIF, el número de telèfon i el domicili habitual del propietari (i que no és l’adreça de la instal·lació).

Juntament amb les dades personals, el propietari o titular ha de manifestar la veracitat de totes les dades que s’hi inclouen. D’aquesta manera assumeix la responsabilitat administrativa en cas de possibles fraus o enganys que es produeixin com, per exemple, la declaració d’una potència inferior a la que realment es consumeix per reduir posteriorment el cost de la part de potència en la factura de la llum.

Emplaçament de la instal·lació. En aquest apartat es detalla l’adreça de la instal·lació elèctrica que és objecte de la tramitació. Pot coincidir amb l’adreça del titular en cas que la instal·lació l’hagi fet al seu domicili habitual.

Característiques de la instal·lació. En aquest apartat heu d’incloure un conjunt de característiques tècniques genèriques que serveixen per identificar la instal·lació en el seu conjunt, les quals són:

• Ús que està previst fer de la instal·lació. Si es tracta d’una instal·lació ubicada en un local, també cal afegir la superfície en metres quadrats que ocupa. Dins dels usos que es poden fer d’una instal·lació elèctrica, si ens referim a instal·lacions elèctriques especials, podeu trobar qualsevol de les aplicacions que heu vist fins ara. Així, per exemple, hi podeu consignar piscines, fires i estands, tanques elèctriques per al bestiar, establiments agrícoles i hortícoles, instal·lacions provisionals d’obra o màquines d’elevació i transport.
• Tipus de documentació tècnica. En la instància també heu d’indicar si la instal·lació requereix un projecte o n’hi ha prou amb la memòria tècnica de disseny (MTD). Per això cal marcar amb una creu l’opció que escaigui.
• Tipus d’instal·lació. En aquest apartat heu d’especificar si es tracta d’una reforma, una ampliació o una instal·lació de nova creació.

Característiques tècniques de la instal·lació. Aquí heu d’aportar les característiques de la instal·lació següents:

• Característiques dels interruptors diferencials i el seu nombre. En aquest punt cal incorporar el nombre total d’interruptors diferencials de què disposa la instal·lació i les seves característiques elèctriques.
• Tensió de servei de l’alimentació de la instal·lació. La tensió a la qual s’alimenta el circuit de la instal·lació. Normalment treballarem a 230 V o 400 V eficaços, però cal recordar que en les instal·lacions especials també treballem a tensions de servei baixes o molt baixes (MBTS). En aquest punt és on caldria especificar-ho.
• Secció de la derivació individual. El model de document parla de la secció de la derivació individual perquè està basat en una instal·lació interior. Tenint en compte que en aquest apartat tractem de les instal·lacions elèctriques especials, hem d’adaptar el contingut a la nostra situació en particular. El que cal indicar aquí és la secció del cable que subministra el corrent principal de la instal·lació, com seria el cas de la derivació individual en una instal·lació interior.
• Calibre de l’interruptor general automàtic (IGA) de protecció completa de la instal·lació. Qualsevol instal·lació, especial o no, requereix un element de protecció per sobrecorrent que protegeixi la totalitat del circuit. En aquest quadre heu d’introduir el corrent nominal de l’interruptor automàtic de protecció que calculareu segons el valor de la intensitat màxima admisible de la instal·lació.
• Potència màxima admissible. A l’hora de seleccionar un conductor segons el criteri de la intensitat màxima admissible disposeu de dos valors: el corrent nominal de la instal·lació i el corrent màxim admissible. La potència màxima admissible es basa en la potència que podria circular pel conductor si hi circulés la intensitat màxima admissible. Es tracta d’un bon criteri per triar la secció d’un conductor.

• Potència a instal·lar. Es tracta del valor de la potència nominal per a la qual ha estat calculat i muntat el circuit de la instal·lació elèctrica.
• Resistència de terra del circuit de protecció. La instal·lació del circuit de protecció i la presa de terra es refereixen a la tensió de l’elèctrode respecte a terra. Aquesta tensió, en el cas de les instal·lacions molles, ha de ser de 24 V enfront dels 50 V de les instal·lacions comunes. El valor de la tensió de contacte es basa en el corrent residual dels interruptors diferencials sobre la resistència de terra del circuit. Aquest valor es pot mesurar amb aparells especials com, per exemple, el tel·luròmetre, o bé us podeu basar en els càlculs teòrics que proposa fer la ITC-BT-18.

Dades de l’empresa instal·ladora. Es tracta d’incloure les referències administratives de l’empresa que s’ha encarregat de la realització i el muntatge de la instal·lació elèctrica. A part de les dades bàsiques com són el nom de l’empresa i el domicili, també ha de constar la categoria com a instal·lador de baixa tensió.

Tipus d’instal·lació. Cal marcar-hi amb una creu el tipus d’instal·lació que correspongui, segons si es tracta d’una nova instal·lació, de l’ampliació d’una instal·lació, de la modificació o la reforma també d’una instal·lació anterior o simplement del canvi de titularitat del propietari de la instal·lació.

Instal·lacions que requereixen un projecte. En cas de necessitar un projecte, la instància ha d’incloure les dades de l’autor amb el número de col·legiat oficial corresponent que l’acrediti com a competent en la redacció i l’execució de projectes d’instal·lació elèctrica. També s’hi ha d’incloure un document anomenat Certificat de direcció i acabament d’obra, que només és obligatori en el cas d’instal·lacions que requereixin projectes.

Documents presentats. Cal indicar en la instància els documents que s’hi han annexat. En el cas d’una memòria tècnica de disseny, hi heu de consignar el nom dels documents necessaris, els quals, si ho recordeu, són:

• Imprès del model ELEC1 (instància)
• Imprès del model ELEC2 (esquema unifilar)
• Imprès del model ELEC3 (memòria tècnica)
• Imprès del model ELEC5 (reglament de seguretat)
• Certificat elèctric de baixa tensió
• Croquis de l’emplaçament (informació a l’usuari)
• Croquis del traçat de la instal·lació (informació a l’usuari)

El model ELEC-2, tal com el podeu veure en la figura, aporta la informació gràfica de la instal·lació. Consta de dos apartats principals:

• Representació unifilar amb les referències de la instal·lació
• Caixetí

La representació unifilar mostra l’esquema elèctric de la instal·lació; les referències són la part de l’esquema que ha de permetre, més endavant, localitzar les branques concretes de la instal·lació, i el caixetí us informa de les dades administratives de la instal·lació.

Representació unifilar. L’MTD ha d’anar acompanyada de l’esquema unifilar de la instal·lació, és a dir, d’una representació simbòlica de la instal·lació, juntament amb les caixes de connexions i els aparells que la formen.

La representació unifilar es basa en tres elements principals:

• Caixes de connexió. Són el punt de la instal·lació on s’executen les connexions dels diferents aparells entre ells i amb els cables elèctrics. Es representen amb un punt.
• Canalitzacions i cables. L’esquema unifiliar és topogràfic, és a dir, representa la instal·lació elèctrica tal com es troba muntada al local. La distribució de l’energia en qualsevol instal·lació elèctrica es fa per mitjà dels cables que circulen a l’interior d’una canalització del tipus que sigui.

• Aparells. Són els elements d’interrupció, maniobra o receptors, que normalment trobareu al final d’una canalització.

Un esquema unifilar sempre neix a la caixa de connexió, on s’alimenta la instal·lació. Aquesta part es considera el punt de partida de la representació. A partir d’ella, heu de dibuixar la distribució dels cables segons es faci en la instal·lació i l’esquema ha d’acabar amb el símbol de l’aparell adequat.

La figura mostra la representació funcional i unifilar d’un esquema elèctric simple amb un punt de llum i una base de presa de corrent.

L’esquema es pot representar pla o superposat als plànols del recinte, i en la representació unifilar s’utilitza una simbologia específica diferent de la simbologia que s’utilitza en la representació funcional.

Referències. Les referències són les pautes gràfiques que us han de servir per localitzar qualsevol element dins l’esquema, i poder-ne fer esment en qualsevol altre document. Comparant-lo amb un atles geogràfic, les referències serien els nombres i les lletres que quadriculen la pàgina, i serveixen per localitzar qualsevol indret des de l’índex.

Les referències que utilitzareu en una instal·lació seran els trams i les branques. Cada tram i cada branca han d’anar perfectament identificats amb referències alfanumèriques.

En el cas que ens ocupa, heu de referenciar els elements de l’esquema unifilar en la memòria tècnica per informar de les característiques tècniques de cada part. Per fer-ho, heu d’utilitzar unes pautes que hi ha en el marge esquerra del quadre en el qual s’ubica l’esquema. Es tracta d’uns segments identificats amb parells de lletres que es dirigeixen de baix cap a dalt. El dibuix l’heu de representar sempre seguint aquest sentit, de manera que la connexió de la instal·lació amb l’alimentació s’ha de fer sempre en la part baixa de l’esquema. I a partir d’aquest punt s’hi afegiran els elements que formen part de la instal·lació.

En el model subministrat per l’Oficina de Gestió Empresarial i reproduït en la figura, hi ha un exemple d’instal·lació interior comuna, en el qual es poden identificar diferents branques corresponents als diferents circuits interiors de l’habitatge. Així, per exemple, si es pren el circuit C1 com la primera branca, s’hi distingiran els trams següents:

• Comptador d’energia elèctrica
• Interruptor de control de potència (ICP)
• Interruptor general automàtic (IGA)
• Interruptor diferencial (ID)
• Petits interruptors automàtics (PIA)
• Circuit interior (C1)

Caixetí. En el caixetí figuren les dades de referència de la instal·lació. En el cas del model ELEC2 de representació unifilar, hi heu d’incloure les dades següents:

• Empresa distribuïdora de l’energia elèctrica.
• Secció de la connexió de servei subministrada per l’empresa distribuïdora.
• Emplaçament de la instal·lació.
• Nom i cognoms del titular de la instal·lació.
• Nom i cognoms de l’instal·lador autoritzat que ha fet la instal·lació.
• Segell de l’empresa instal·ladora.
• Data i signatura de l’instal·lador.

En el document de model ELEC3 reproduït en la figura apareix una taula, en la qual, en cada filera, hi ha referenciat un segment corresponent a l’esquema unifilar tal com s’ha presentat en el model ELEC2. D’aquesta manera, podeu afegir informació escrita a la informació gràfica anterior sense perdre la traçabilitat de les dades.

La informació que es requereix per a cada filera o, el que és el mateix, per a cada tram significatiu de la instal·lació és la següent:

• Càrrega simultània (%). El percentatge de càrrega simultània expressa la part de la instal·lació que es considera que estarà engegada permanentment, és a dir, la part de la potència nominal que la instal·lació consumeix en qualsevol circumstància. Considereu el circuit C3, el qual correspon als receptors que es troben a la cuina. Si el circuit C3 alimenta el forn, la nevera, la rentadora i el congelador, entre d’altres, sabem del cert que ni el forn ni la rentadora treballaran tot el dia, sinó que només consumiran corrent unes hores determinades al dia. Aquestes hores, en termes percentuals, són les que equivalen al percentatge de càrrega.
• Potència (kW). Es tracta de la potència activa nominal de cada circuit, és a dir, el consum elèctric que representa el total dels receptors connectats al circuit. El seu valor es mesura en quilowatts (kW).
• cos φ. El factor de potència és la relació entre la potència activa del circuit i la potència aparent. Recordem que la potència en els circuits alterns és un vector al qual correspon un mòdul i una fase. Si considereu que el vector de la potència és un triangle –tal com el mostra la figura–, en el qual la hipotenusa és el mòdul del vector o potència aparent (S), els catets seran la potència activa (P) i la potència reactiva (Q). El factor de potència és, doncs, el cosinus de l’angle de la fase (φ) i la seva fórmula relaciona P i S. Una instal·lació ideal hauria d’igualar la potència activa amb l’aparent i, en conseqüència, eliminar qualsevol terme de potència reactiva. Per tant, el factor de potència ideal serà 1.

• Intensitat (A). La intensitat és el consum en amperes del circuit de la instal·lació. En els casos d’instal·lacions monofàsiques el corrent és el resultat que s’obté a partir de l’equació 1, i en els casos de les instal·lacions trifàsiques, el resultant que s’obté de l’equació 2.

En què P és la potència de la instal·lació en watts (W). V és la tensió eficaç de la instal·lació en volts (V), la qual tindrà un valor de 230 V en el cas dels sistemes monofàsics, i 400 V en el dels sistemes trifàsics. Cos φ és el valor del factor de potència, el qual no s’expressa en unitats.

• Secció per fase (mm²). La secció en mil·límetres quadrats del cable que subministrarà el corrent als receptors del vostre circuit segons la intensitat expressada anteriorment. En el cas de les instal·lacions d’interior us basareu en el Reglament per saber la intensitat màxima admissible corresponent a cada secció, segons el tipus de cable i el tipus d’instal·lació. En la figura trobem indicat el procediment que cal seguir per triar la secció del conductor basat en la norma UNE 20460-5-523 per a un cable monofàsic unipolar instal·lat en un tub i un muntatge superficial amb cobertura de PVC que ha de suportar un corrent de 65 A.

• Punt 1. En primer lloc, cal escollir el tipus d’instal·lació correcta segons les referències que es descriuen en la taula. Per a l’exemple exposat en la figura, la instal·lació ha de ser del tipus B1.

• Punt 2. En la mateixa filera, a continuació triareu el tipus de cobertura del cable (PVC) i exposarem si la instal·lació és monofàsica (PVC2) o trifàsica (PVC3).
• Punt 3. Aleshores buscareu la intensitat màxima admissible immediatament superior a la intensitat màxima que circula per la instal·lació.
• Punt 4. Finalment, en la mateixa filera, ja podreu determinar la secció final del cable.

• Longitud (m) o la llargada total del conductor des de l’origen fins al darrer dels receptors. El punt de sortida d’un circuit interior és el petit interruptor automàtic (PIA) que el protegeix dels sobrecorrents. En les instal·lacions de distribució com, per exemple, les instal·lacions en parcs de caravanes o en ports i marines, el punt de sortida és el punt de connexió amb l’alimentació.
• Moment elèctric (kW × m) d’una línia és el producte de la càrrega elèctrica per la distància des de la càrrega fins a l’origen de la instal·lació o l’origen del tram corresponent al càlcul actual en la memòria tècnica. Es pot considerar com l’equivalent de la línia formada per un únic tram amb una única càrrega al seu extrem. Es calcula segons es mostra en l’equació 3.

• Caiguda de tensió. La caiguda de tensió en una instal·lació elèctrica reflecteix les pèrdues d’energia potencial que hi ha hagut des de l’inici de la instal·lació fins als receptors provocades per les pèrdues resistives i inductives principalment. Es pot mesurar en termes relatius a partir de la diferència del voltatge present entre la tensió a l’inici i al final de la instal·lació, tal como ho mostra l’equació 4; o també es pot mesurar en termes percentuals, si dividiu el valor absolut per la tensió nominal, i multipliqueu el quocient obtingut per 100. L’equació 5 presenta la fórmula de càlcul de la diferència de tensió en termes percentuals a partir del valor relatiu. L’MTD us demana les caigudes de tensió a cada punt de la instal·lació en termes percentuals.

Atès que la informació de què disposeu us permet saber quina seria la resistència del conductor a través de la secció del cable, la seva longitud i el tipus de material, resoldreu la caiguda de tensió en el cas dels sistemes monofàsics mitjançant l’equació 6, i per mitjà de l’equació 7 en el cas dels sistemes trifàsics.

La taula mostra els valors de la conductivitat per al coure i l’alumini a diferents temperatures.

• Caracteritzar el conductor. Per caracteritzar un conductor us heu de basar en el fet que està constituït per tres parts bàsiques:
  • L’ànima és l’element conductor del cable i està constituït principalment per coure (Cu) i alumini (Al).
  • L’aïllament és la protecció de plàstic que envolta l’ànima i s’encarrega de confinar o modificar les característiques elèctriques i magnètiques dels camps que circulen per l’ànima del cable.
  • La cobertura és la darrera capa plàstica que cobreix completament el cable i el protegeix contra les condicions ambientals i mecàniques exteriors. Segons les característiques d’un cable, la seva aplicació serà més òptima per a una o altra instal·lació elèctrica especial.

• Tipus de canalitzacions. En les instal·lacions elèctriques d’interior us heu de guiar per la ITC-BT-19 per saber la intensitat màxima admissible que pot circular per un conductor en funció de la seva secció i del tipus d’instal·lació que es faci servir en el muntatge. L’efecte del tipus d’instal·lació en el corrent màxim admissible està provocat per la capacitat que el cable té de dissipar la calor generada per l’efecte Joule durant el transport de l’energia elèctrica. Aleshores, els conductors veuran rebaixada la seva intensitat màxima admissible a mesura que el muntatge els tapi i enfonsi, i les seves possibilitats de dissipació aïllant-los de l’aire lliure mitjançant les canalitzacions i el soterrament de la instal·lació. Pel que fa als tipus de canalització, es preveuen els següents:
  • Sense tub protector (sistema): muntatge fet a l’aire sense cap canalització.
  • Sota tub encastat (Ø en mil·límetres): muntatge fet en una canalització enterrada i s’assenyala el diàmetre de la canalització.
  • Sota tub sense encastar (Ø en mil·límetres): muntatge fet en una canalització en superfície i s’indica el diàmetre de la canalització.
  • Conductor enterrat a profunditat (metres): muntatge fet sense cap canalització i amb el cable enterrat a la profunditat que s’assenyala en la memòria tècnica.
• Aïllament de la instal·lació (kΩ). És la resistència que presenta el conjunt de la instal·lació en condicions normals de funcionament respecte a l’entorn. Ateses les característiques de tensió de servei de la instal·lació, el corrent que hi circula trobaria una resistència corresponent a la resistència d’aïllament de la instal·lació si volgués derivar el seu recorregut cap a l’exterior, tot travessant els aïllaments i les cobertures dels cables i tot l’aparellatge.
• Conductor del neutre (mm²). La secció del conductor neutre depèn de l’anàlisi dels harmònics que hi ha a la línia. En qualsevol cas, si no es disposa de la informació necessària per fer els càlculs esmentats, cal considerar sempre la secció del conductor neutre amb el mateix valor que la secció dels conductors de fase.
• Conductor protecció (mm²). El càlcul de la secció del conductor de protecció es basa en la secció dels conductors de fase a partir de les condicions exposades en la taula.

Taula Càlcul de la secció del conductor de protecció en funció de la secció dels conductors de fase

Secció
conductors de fase	conductor de protecció

De la mateixa manera que hi ha el Reglament electrotècnic de baixa tensió (REBT), que regula les instal·lacions elèctriques de nova creació i les modificacions de les ja existents, la Generalitat de Catalunya va dictar l’ordenament de tots els aspectes referents a la seguretat industrial en un sol text normatiu. Es tracta de la Llei 12/2008, de 31 de juliol, de seguretat industrial, desplegada en el Decret 30/2010, de 2 de març, en el qual s’aprova el Reglament de seguretat industrial.

Com afecta això des del punt de vista de les instal·lacions elèctriques de baixa tensió? La resposta la trobareu en el text del Decret 30/2010 que, en l’annex 2, especifica la relació d’àmbits, corresponents als reglaments tècnics de seguretat industrial, en els quals han d’actuar obligatòriament els organismes de control. Aquests àmbits són els següents:

• Aparells elevadors
• Aparells a pressió
• Alta tensió
• Baixa tensió
• Emmagatzemament de productes químics
• Gasos combustibles
• Instal·lacions frigorífiques
• Instal·lacions tèrmiques als edificis
• Instal·lacions petrolíferes
• Instal·lacions de protecció contra incendis

Si bé l’atenció s’ha de fixar d’entrada en les instal·lacions elèctriques de baixa i alta tensió, cal tenir present que el reglament de seguretat vigent en aquests dos àmbits és el REBT, àmpliament conegut. El punt de mira l’heu de col·locar en la resta d’àmbits, especialment en els que, atès quin és el funcionament, necessiten una alimentació en baixa tensió.

En cas que la instal·lació subministri voltatge a alguns aparells que d’acord amb el reglament de seguretat han d’estar subjectes al control de l’Administració i, per tant, vosaltres sigueu responsables directes o indirectes del seu funcionament, ho haureu de notificar a l’Agència Catalana de Seguretat Industrial, d’acord amb allò que assenyala el preàmbul del Decret 30/2010. Aleshores el canal de comunicació amb l’Administració en el cas d’aparells subjectes al reglament de seguretat serà el model ELEC5, que es reprodueix en la figura.

El model ELEC5 consisteix en una relació d’instal·lacions auxiliars i aparells subjectes als reglaments específics de seguretat industrial que són alimentats per la instal·lació elèctrica de baixa tensió, la posada en servei de la qual voleu tramitar. Es tracta d’un document de compliment obligat tant en el cas d’una memòria tècnica de disseny com en el cas d’un projecte.

En l’imprès haurem de fer constar en primer lloc el número d’expedient de la instal·lació per poder referir els aparells a la referència concreta del nostre muntatge. Tot seguit haureu de detallar cadascun dels aparells que són alimentats des de la instal·lació, tot informant de les dades següents:

• La designació del reglament que l’afecta segons la tipologia d’aparells que haureu de considerar i que s’enumeren en la llista que es detalla a continuació:
  • I Aparells a pressió (AP)
  • II Aparells d’elevació i manutenció (AE)
  • III Gasos combustibles (GC)
  • IV Emmagatzematge de productes químics (PQ)
  • IV Emmagatzematge de productes petrolífers (PP)
  • V Fred industrial (IF)
  • VI Calefacció, climatització i aigua calenta sanitària (CC)
• El número de referència en els plànols. Tal com heu vist, quan es fa referència a algun element de la instal·lació també cal indicar la referència creuada amb els plànols per poder-lo localitzar amb facilitat.
• La descripció de la instal·lació o l’aparell. Es tracta de descriure en poques paraules l’aparell específic considerat en el número de referència. Especificar si es tracta d’un ascensor, una caldera o un grup de pressió, per exemple.
• El número de registre oficial de l’aparell segons apareix en la placa de característiques. En cas de desconeixement, es pot deixar en blanc. Aquesta dada serveix per referir l’aparell a la documentació que l’Administració té d’ell.
• La data de presentació de l’aparell a l’Entitat d’Inspecció i Control (EIC) per assegurar que l’aparell es troba sotmès a la verificació i inspecció normativa corresponents.

Tal com passava en el cas del model d’instància ELEC1, la responsabilitat última pel que fa a la veracitat de les dades presentades a l’Administració correspon al titular de la instal·lació, no a l’empresa instal·ladora, la qual és responsable, al seu torn, del document que presentarà a continuació, és a dir, el certificat d’instal·lació elèctrica de baixa tensió.

En els apartats sobre les verificacions i la inspecció inicial que cal fer a les instal·lacions elèctriques de baixa tensió, es feia esment de la norma UNE 20460-6-61, la qual expressa la necessitat de certificar que s’han dut a terme els processos de verificació i d’inspecció inicial per mitjà d’un informe. El model d’informe que s’utilitza és el certificat d’instal·lació elèctrica de baixa tensió i que la figura reprodueix.

En aquest imprès heu de fer constar una declaració dels resultats favorables obtinguts en els processos de verificació i inspecció inicial (si escau). El certificat consta de tres apartats:

• Dades de l’empresa instal·ladora
• Dades de la instal·lació
• Certificat d’inspecció inicial

El certificat és el document en què l’instal·lador garanteix que ha dut terme totes les proves que requereix la norma UNE 20460-6-61 com a mesures de verificació de la instal·lació a partir de les quals es pot assegurar que es compleixen totes les condicions de seguretat i prevenció de riscos necessàries. Cal fer-hi constar les dades d’identificació i de contacte de l’instal·lador autoritzat com també el número d’inscripció del seu carnet d’instal·lador com a darrer responsable de la qualitat i fiabilitat del muntatge elèctric.

En el certificat, també s’han de fer constar les característiques tècniques de la instal·lació, les quals han de coincidir amb les dades exposades en el model ELEC1 corresponent a la instància que cal fer servir a l’hora de presentar la tramitació de la instal·lació davant l’Administració. Les característiques tècniques de la instal·lació són les dades que també heu emprat com a descripció de la instal·lació en el caixetí de l’esquema unifilar en el model ELEC3. Recordeu que les característiques tècniques de la instal·lació són els valors que descriuen en termes genèrics els valors principals, i en condicionen la instal·lació.

El tercer bloc del certificat d’instal·lació correspon al resultat de la inspecció inicial, en els casos en què fer-la hagi estat procedent.

Només les empreses acreditades pel Departament d’Empresa i Ocupació, les anomenades entitats d’inspecció i control (EIC), poden fer les inspeccions inicials a les instal·lacions elèctriques, i a Catalunya tan sols n’hi ha dues: ICICT i ECA.

En acabar una instal·lació elèctrica, el titular de la instal·lació rep un document en el qual es presenta la informació que cal conèixer per a utilitzar-la. Des del punt de vista de l’instal·lador, es tracta de fer comprensibles les dades que ja ha utilitzat anteriorment en l’MTD i facilitar l’ús de la instal·lació al propietari.

En el manual d’usuari es pot trobar informació diversa. A més d’altres coses, s’hi pot afegir un croquis de la instal·lació, l’esquema unifilar topològic, és a dir, col·locat sobre un plànol tridimensional del local…, però és comú trobar-hi també algunes recomanacions de seguretat.